Juan Antonio Samaranch va compaginar la pràctica de diversos esports (hoquei sobre patins, boxejador, futbolista) amb els estudis de professor mercantil i es va diplomar posteriorment a l’Institut d’Estudis Superiors de l’Empresa. Va ser periodista esportiu, enviat especial a Hèlsinki 52, i president de la Federació Espanyola de Patinatge, a més de cap de la delegació espanyola en diversos Jocs des Cortina d’Ampezzo 1956.Va iniciar la seva carrera política com a regidor d’Esports a l’Ajuntament de Barcelona (1955-1962), organitzant en aquesta ciutat els II Jocs del Mediterrani i posteriorment va ser designat delegat Nacional d’Educació Física i Esports (1967). El 1973 va ser nomenat president de la Diputació Provincial de Barcelona i quatre anys després ambaixador a la Unió Soviètica i Mongòlia (1977), moment en què era vicepresident del Comitè Olímpic Internacional (COI), organització en la qual va ingressar el 1966. Aquest càrrec li va propiciar l’oportunitat d’establir a l’Europa de l’est els contactes polítics necessaris per poder arribar a la Presidència de la institució olímpica.Va ser elegit president del COI a la 83a. Sessió del Comitè Olímpic Internacional celebrada a Moscou, prèvia als Jocs Olímpics de 1980, celebrada entre el 15 i el 18 de juliol d’aquell mateix any. Entre els seus èxits més importants se li reconeix haver acabat amb el boicot polític als Jocs Olímpics que va venir produint en anteriors edicions (1976, 1980, 1984). Durant el seu mandat es va permetre la participació d’esportistes professionals, el que va estimular un augment en el nivell de competició de tots els països participants. Samaranch va concebre el patrocini olímpic com una cosa global que s’havia de fer des del COI i no com fins llavors des de la ciutat organitzadora.El 1992 va veure complert el seu somni d’albergar els Jocs Olímpics a Barcelona, amb gran èxit. Barcelona va enfrontar Amsterdam i altres ciutats postulants el 1985. El 1999 va afrontar la crisi originada en el si del COI a causa dels escàndols al voltant de Salt Lake City 2002. El 2001, Samaranch no es va presentar de nou a la presidència, i succeït per Jacques Rogge, i nomenat president d’Honor Vitalici.
Share
