El Fòrum donarà començament el 26 d’octubre amb la ponència de Pere Miró, director general adjunt del Comitè Internacional Olímpic (CIO) i director de Solidaritat Olímpica, qui ens detallarà la situació actual del CIO i de l’Olimpisme, la famosa Agenda 2020 —que estableix entre moltes altres coses les bases de les ciutats candidates a albergar uns Jocs— i el futur dels Jocs Olímpics.
Comptarem amb la presència de Washington Fajardo, arquitecte de l’Ajuntament de Rio de Janeiro. Fins al moment, Rio de Janeiro ha estat l’única seu que ha seguit les directrius establertes des de l’Agenda 2020. Els Jocs Olímpics al servei de la ciutat i la ciutadania són alguns dels aspectes que Fajardo explicarà com es van dur a terme. Els JJOO van permetre regenerar el centre de la ciutat carioca, amb un urbanisme modern i uns serveis de transport que disminuïa la presència de vehicles privats.
Enric Truñó, regidor d’Esports en 1992 i Lluís Millet, arquitecte responsable de les infraestructures olímpiques presentaran el model de ciutat que es va iniciar en el 92, el desenvolupament durant aquests 25 anys i establiran algunes de les línies que hauria de prendre Barcelona tenint en compte les necessitats actuals.
Els models de les ciutats olímpiques de Lillehammer, Atenes i Londres també tindran presència en aquest Fòrum. Tres ciutats que van adaptar a les seves necessitats part del model de sostenibilitat sòcio-econòmic de Barcelona. Anders Lindstad, professor de la universitat noruega de Lillehammer exposarà com els Jocs de Lillehammer’94 van deixar una gran herència cultural i social, conscienciant a la població de la importància de l’esport. Per la seva banda, Kostas Georgiadis, degà de l’Acadèmia Olímpica Internacional, explicarà com els Jocs del 2004 van suposar un gran benefici en serveis per als ciutadans d’Atenes: metro, carreteres, aeroports i grans pèrdues econòmiques per a la ciutat tenint en compte la mala planificació de l’ús de les instal·lacions esportives després dels Jocs.
Finalment, Simon Cooper, director d’Esports de l’Ajuntament de Londres ens mostrarà com el llegat dels Jocs de Londres 2012 ha creat una cultura d’esport entre els ciutadans, generant una consciència i accions específiques vinculades amb les necessitats per a la pràctica d’aquest.
La jornada del divendres 27 d’octubre comptarà amb la taula rodona composada per Arseni da Palma, director del Canal Olímpic de Castelldefels, Miquel Noguer, alcalde de Banyoles, i Daniel Nart, Regidor d’Esports de Terrassa.
Aquests municipis van ser subseus durant els Jocs de Barcelona’92 i van heretar unes infraestructures esportives que, en l’actualitat, estan en ple funcionament i estan al servei del ciutadà.
Carles Murillo, economista, ens acostarà a l’actualitat del turisme; com la tendència que es va iniciar en els Jocs de Barcelona l’any 92 s’ha convertit en un dels motors econòmics de la ciutat. Murillo exposarà els pros i contra del turisme a Barcelona.
En el 88 es va establir el Pla d’Ajuda a l’Esportista Olímpic i Paralímpic (Pla ADO i ADOP), a través del qual s’establien unes beques per a esportistes Olímpics i Paralímpics amb la finalitat d’ajudar al seu rendiment amb vista a fer un bon paper durant els Jocs. Actualment, aquests programes ADO i ADOP segueixen en actiu i dels beneficis i l’evolució ens parlaran Miquel Sagarra, Secretari General del Comitè Paralímpic Español, Ricardo Leiva, director d’Esports del Comitè Olímpic Espanyol i els medallistes olímpics Carolina Pascual i Jordi Sans.
