Entre els assistents es trobaven els exsecretaris generals de l’Esports Josep Lluís Vilaseca, Fidel Sust, Pere Sust i Joan Antón Camuñas; Pere Alcober, ex delegat de l’Institut Barcelona Esport; Xavier Amador, actual gerent de l’Institut Barcelona Esports; David Moner, president de l’UFEC i Carme Mas, presidenta de la Federació Catalana de Ciclisme.
“Volta” a Catalunya 1911-2011. Un segle d’esport i país, es podrà veure a la sala d’exposicions temporals del Museu Olimpic fins al 6 de novembre.
La “Volta” de la nostra memòria
A principis del segle XX, la societat catalana va confegir un model de país modern, al qual la popularització de l’esport com a fenomen de masses li va donar un aire cosmopolita que va contribuir a homologar-lo amb les més avançades societats europees. És per això que la “Volta” ha estat un referent en la construcció de la Catalunya del segle XX.
“La bici forma part de la història de cadascun de nosaltres. El seu aprenentatge remet a moments particulars de la infantesa i l’adolescència”, afirma el prestigiós sociòleg Marc Augé. Però cent anys després, la “Volta” segueix representant en la memòria popular aquell projecte de modernitat i servei al país. Els temps han canviat, és clar; l’esport s’ha professionalitzat i la globalització ha despersonalitzat moltes iniciatives, però la tercera cursa per etapes més antiga del món continua aixecant passions a cada poble i ciutat que recorre.
Morts de fred o ofegats per la xafogor, hem seguit la “Volta” quan ha passat per les carreteres del nostre imaginari ciclista. Anar a trobar la cursa a peu de ruta sempre que hi passa és una il·lusió. Animant els corredors i meravellant-nos de la facilitat amb què pugen els colls, sentim encara el mateix entusiasme que sentíem de petits quan somiàvem tenir algun dia una bici per pujar aquells colls bo i sentint-nos lliures i feliços.
És la il·lusió de saber que un dels més originals estendards que projecten Catalunya al món passarà un matí paer davant de casa.
Aquesta exposició pretén relatar l’aportació de la “Volta” a la societat catalana, però també a la nostra història personal.
