Barcelona’92 va desenvolupar una regeneració urbana d’àrees abandonades introduint unes quantes mesures mediambientals. Al mateix temps, els assumptes ecològics van adquirir rellevància social i política. Un mes abans dels Jocs de 1992, la “Cumbre de la Tierra” en Rio va generar conclusions que van ser adoptades pel CIO en els següents anys. No obstant això, la gestió de Barcelona’92 ja proposava alguns dels principis verds i sostenibles de l’olimpisme. Aquest llibre analitza aquesta influència i estudia com la dimensió ecològica de Barcelona’92 va ser comunicada. La influència de la ECO-92 de Rio va motivar projectes de comunicació com l’exposició ‘Benvolguda Terra’ durant els JJOO, activitats pedagògiques en el Camp de la Joventut, el mural Pacte per la Terra en la Vila Olímpica i la plantació d’un nombre d’arbres equivalent a la quantitat de paper consumit.